Archive for the ‘RODEM PEL MÓN’ Category

BABA CHAPATI

dilluns, novembre 16th, 2009

 Delhi me deslumbró, quizás mejor me sedujo, me fascino desde el principio, desde el instante en que subimos al autobús camino del hotel. El caos, los pitidos continuos sin explicación aparente, el calor sofocante y eran las seis y media de la mañana. Nuestro autobús hacía lo que podía como el resto para avanzar entre aquellas calles repletas de todo tipo de vehículos entre los que se adivinaba una obra de grandes magnitudes: la línea de metro que unirá la ciudad con el aeropuerto. De todas formas nosotros sólo queríamos llegar al hotel para salir a la calle y empaparnos de todo aquel ajetreo. Así que salimos pronto y en grupos fuimos negociando y subiendo a diferentes rickshaw y desde allí al Fuerte Rojo, declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en el año 2007.El fuerte rojo fue un palacio en la nueva capital de Shah Jahan (emperador mogol en la India desde 1628 hasta 1658), Shahjahanabad, séptima ciudad musulmana que se erigió en la zona que ocupa la actual Delhi. Shah Jahan trasladó la capital desde Agra en un intento de dotar de más prestigio a su reino y para conseguir un lugar en el que desarrollar sus ambiciosos esquemas de construcción. El fuerte rojo se empezó a construir en 1638 y no estuvo completado hasta diez años más tarde. Después de visitarlo y de disfrutar, algo acalorados, los diferentes palacios y mezquitas salimos de camino a la gran mezquita Jama Masjid construida por el mismo emperador mongol. Cruzar la gran avenida que los separa fue toda una proeza de inconsciencia y suerte. Los alrededores de la gran Mezquita estaban rodeados de mercadillos desde los que no paraban de llamarnos mostrando sus mejores reclamos. El pasillo central que conduce a la puerta principal muestra un gran estanque rectangular lleno de porquería que debió en algún momento ser una maravillosa fuente. Vamos avanzando como podemos entre la multitud que se agolpa en las escaleras. Es realmente terrible el grado de obscenidad con que muestran manos sin dedos, piernas amputadas y todo lo imaginable. Es la pobreza, el espectáculo que no hemos venido a ver pero que acude a nosotros como parte del pago que debemos realizar. Cuando llegamos a la puerta de Jama Masjid a los hombres nos hacen descalzar y a las mujeres que quieren entrar ponerse una especie de batas de telas de lunares. Cruzamos el enorme patio y buscamos uno de los minaretes y después de pagar ascendemos lentamente por unas escaleras de caracol que de vez en cuando abren un punto de luz por el que colar la mirada. Desde arriba podemos contemplar la ciudad y sobre todo los barrios que la rodean Lal Kunn Bazar y Naya Bazar. Al bajar nos adentramos en el barrio Nai Sarak en el que comemos en uno de los restaurantes famosos de la zona toda la variedad de pollos, eso sí bien picantes y especiados. Al salir de comer decidimos pasera por los bazares y por la famosa calle de Chandani Chowk. Es imposible sustraerse al ajetreo, negocios que parecen improvisados, gentes por todas partes, coches, motos, rickshaw. Nuestros sentidos están completamente estimulados y casi pudiera decirse que estresados, pero en medio de todo aquel hervidero de vida surgió la imagen que jamás olvidaré. BABA CHAPATI, señor pan. Aquel niño nos fue persiguiendo durante buen rato y haciendo dicha solicitud a cada uno de nosotros. De algunos saco unas rupias, de no haberlo hecho hoy me sentiría terriblemente mal.
La petición de Baba chapati contrastaba con aquellas calles llenas de luces y atiborradas de gente haciéndose un hueco entre los escaparates de las joyerías más reputa
das de Delhi, allí en aquel caos de calles destartaladas la plata y el oro se amontonaban en las vitrinas interiores. Al final salimos a la avenida Netaj Subash Marg donde logramos subirnos a otro rickshaw y jugarnos el tipo por las calles de Delhi. En el hotel nos esperaba una buena ducha y tres horas de sueño ya que salíamos a las cuatro para el aeropuerto camino de Leh.

Marroc, tan aprop tan llunyà.

dimecres, octubre 21st, 2009

Ja fa dos anys del meu viatge a Marroc. Encara el recordo amb nostàlgia, i busco un racó en la meua agenda per tornar a gaudir del nord del continent africà.

Tot començà amb dos amics i les seues motxilles que volien conèixer un país disposat a obrir-nos els seus braços i oferir-nos els seus encants.

En passar l’estret de Gibraltar des de la punta de Tarifa, l’extrem més sud de la Península Ibèrica, varem arribar a Tànger, una ciutat portuària com treta d’una pel·lícula de cinema negre dels anys 50.

Continuarem en un taxi fins Xefxauen, acompanyats de 4 treballadores de l’ONU que estaven de vacances. Sí, sí, conteu bé, 4+2+el taxista són 7 persones en un taxi, però és la cosa més normal en tot el país.  Més gent al taxi, més econòmic resulta.

Xefxauen, el poble blau, clavat darrere de la serralada del Rif. Un lloc perfecte per perdre’s entre els seus carrers empinats.

La següent parada fou a Fes, en un llarg viatge que ens portaria fins al desert més oriental del país.  D’aquesta ciutat tot et fascina. Tens la sensació de haver-te transportat fins l’Edat Mitjana. Els seus carrers estrets, plens de gent venent de tot, burrets tirant del carro.  L’artesania és el motor principal, i es veu en la divisió del soco.  Fusters, ferrers, treballadors del cuir, tots tenen el seu lloc.

Per fi vam arribar al desert.  Merzouga i les seues dunes ens van contagiar de la seua màgia i ens vam trobar amb el silenci absolut contemplant la lluna plena.

I després de 11 hores de viatge cap a ponent, travessant l’Atlas, ens vam trobar cara a cara amb la ciutat roja.  Marràquiex.  Tot és un corre-cuita, gent per tot arreu.  I la plaça Djemaa el Fna, de dia espectacle, acròbates, aiguadors, encantadors de serps; de nit colors i olors.  Tot està viu a una de les places més concorreguda del món.

Per últim, però no menys important, el nostre viatge va acabar a la ciutat blanca.  Al Marroc tot són colors, i vam voler posar fi amb tota la llum.  Essaouira és una ciutat costanera que es va posar de moda als 70 i alguns famosos, com Jimi Hendrix, van poder gaudir de la pau i la tranquil.litat, del marisc i de les postes de sól per la mar.  La seua medina és patrimoni de la Humanitat.

Us convido a viure un país que tenim tan a prop i que ens sembla tan llunya.

Una imatge és millor que mil paraules, però encara són millor mil imatges i una cançó.

ELS EVERGLADES, UN MAGNÍFIC PARC NATURAL D’EEUU.

dimarts, octubre 20th, 2009

Una de les zones humides més gran del món. El parc nacional dels Everglades està situat al sud de l’estat de Florida (E.E.U.U.), des del llac Okeechobee fins a la costa sud de l’estat.

Fins l’any 1900 la zona presentava un bon equilibri de conservació. A partir d’ahi es va drenar part del territori per a construir vivendes i es van canalitzar les aigües . Posteriorment l’any 1947 va ser declarat Parc Nacional. Ocupa una extensió de 6.096Km2. El parc conté la zona verge subtropical més ampla dels Estats Units. La regió té àrees d’aigua dolça i d’aigua salada i és coneguda per la gran varietat de vida animal i vegetal que s’hi pot trobar.

Els boscos contenen sis espècies diferents de palmeres, a més a més de manglars, xiprers, roures i pins. Les falgueres gegants, les flors com les orquidàcies i els lliris d’aigua, donen una gran bellesa al lloc.

S’han trobat moltes espècies d’aus com la garsa blanca, el martí pescador, el pelicà, l’ibis…

En els boscos del parc habiten l’os negre, el puma, el cérvol i la llúdria. En les zones dels pantans i canals interiors trobem caimans, cocodrils, tortugues, manatís i serps.

L’any 1979 la UNESCO el va declarar Patrimoni Natural de la Humanitat

Es por visitar el parc caminant per les sendes que hi ha preparades , amb canoes i amb els típics vaixells de la zona, els “airboats”. Aconsellem també la visita al poblat dels indis Micosukee, on podreu conèixer com ha sigut la vida d’aquests indis, pobladors dels Everglades al llarg dels anys.

everglades

CANADÁ

dimecres, octubre 14th, 2009

Visita Canadá. Canadá es el segundo país más grande del mundo. Canadá está constantemente evolucionando, constantemente en transformación. Canadá no nació de una revolución o de un pueblo que se convirtió en nación. Canadá fue fundado por tres culturas principales: la cultura inglesa, la cultura francesa y la cultura indígena (en realidad varias culturas autóctonas). Pero hoy día es hogar para seres humanos de más de 200 etnias y más de 100 nacionalidades. Canadá cuenta con grandes y bonitas ciudades modernas, cosmopolitas y multiculturales como Toronto, Montreal y Vancouver y tiene algunos de los sitios naturales más bellos del planeta.

Paisaje de Canadá

Paisaje de Canadá

XINAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!

dimecres, octubre 14th, 2009

Un lloc que mereix la teua visita és Xina, aquest es un país molt gran, tan gran és, que alguns  el defineixen com a un continent. Per tant, gràcies a aquesta característica hi ha una gran varietat de llocs on fer turisme, com per exemple: la mitica ciutat prohibida, la gran muralla que va protegir a la nació en temps passats, els xicotets pobles per tal de conèixer millor la cultura del país o els sagrats temples budistes, entre altres llocs…

Casa tipica

Muralla China

La cultura Xina és una de les més curioses i peculiars de les que et puges imaginar i és un magnific lloc per a visitar ja que te trobaràs en un món completament diferent.

LIMA, PERÚ.

dimecres, octubre 14th, 2009

Lima és la ciutat capital del Perú, així com la ciutat més gran i poblada, és una ciutat molt bella, està situada a la costa del paíslima-peru Peruà, a la vora de l’Oceà Pacífic. El clima de Lima és força peculiar. A part dels seus alts nivells d’humitat atmosfèrica i la seva escassa precipitació.

150px-Escudomunlima

Sorprèn per les seves estranyes característiques tot i estar ubicada en una zona tropical a 12 graus latitud sud i gairebé al nivell del mar.

La costa central peruana mostra una sèrie de micro climes atípics a causa de la influent i freda corrent de Humboldt,

que es deriva de l’Antàrtida, la proximitat de la serralada i la ubicació tropical, donant-li a Lima un clima subtropical, desèrtic i humit a la vegada .

Pel que fa a la morfologia, predominen les pampes desèrtiques a la zona costanera, emmarcades per turons, en molts casos interumpides per oasis formats per rius que porten aigua tot l’any. Són les valls costaners, on estan assentades ciutats i prospera una agricultura.

Els accidents 1-lima-perumés importants són els turons aïllades o formant sistemes, les trencades seques, terrasses fluvials i marines, i relleus ondulats, així com els penya-segats litorals.

KiOTO,la cara mas tradicional de japon

dimecres, octubre 14th, 2009

Kioto Symbol_of_Kyoto_(abbreviated)

kioto es la capital de japon desde el año 794 asta el desplazamiento del govierno a Tokio en 1868 cundo tuvo lugar la restauración Meiji.

Es una ciudad que seria muy propicia para el turusmo si no fuera por los elevados precios que alli tienen lugar ya que 3 noches con hotel y jornada completa te costaria sobre unos 160  euros por noche y por persona solo la habitación , y esque su moneda , el yen tiene es de las mas altas del mundo esta por encima de la libra, puede llegar a enganyar porque no se si 1 euro son 133    yenes pero un  bistec te puede llegara costar unos 20000 yenes . Bueno dejemos de hablar de la economia de este lugar y comencemos a hablar sobre la belleza y el encanto que posee esta ciudad.

Kioto fue durante más de un siglo capital de Japón y a día de hoy guarda una asombrosa colección de templos, palacios y jardines que harán las delicias de todo visitante. Muchos dicen que en Kioto está la cultura y cocina más refinada del país, por lo que esta ciudad está indicada para visitantes que busquen una cara más tradicional de Japón.

kyoto-en-japon

LADAKH TOP OF THE WORLD

divendres, octubre 2nd, 2009

Els dies es precipiten molt ràpid i el viatge ja està completament tancat, al final serem onze persones. A falta d’alguns detalls com comprar la motxilla de 60 litres que necessite i fer-me amb una petita farmaciola ,alguns mitjons i alguna altra samarreta, tot està llest.
Leh és la capital de la region de Ladakh, que al seu torn forma part de l’estat de Jammu i Caixmir, el mes septentrional de l’Índia, fronterer amb Pakistan i la Xina. Segons les dades que he llegit en la regió de Ladakh, viuen unes cent mil persones, quantitat insignificant en un pais que allotja a mes del 15% de la població mundial,i a més a més hi ha destinats cent cinquanta mil militars. Leh aquesta entre l’Himàlaia i el Karakorum, a escassos kilometres del mític riu Indo. El paisatge és àrid, i sec i diuen que tancat en una vall d’aspecte lunar, i després de les muntanyes seques es veuen els pics nevats

El mapa permet localitzar els llocs i els pobles pels quals anem a passar,així com els llacs en els quals acamparem. Esperem que l’aclimatació l’alçària siga bona ( 3500 a 5800 mts) i gaudim d’aquest paradís perdut.

Només has de moure’t amb el ratolí o entrar en l’enllaç per disposar de més informació

IMGP0755
View map of Leh, Jammu and Kashmīr on Multimap.com
Get directions to or from Leh, Jammu and Kashmīr