Archivo de la categoria 'PROJECTE ELS NOSTRES ARTISTES'

jun 21 2012

FANTÀSTIC CONCERT DE GUITARRA PER ACABAR EL CURS

El passat dimarts, els xiquets i xiquetes del segon cicle de primària,vam poder gaudir d’un magnífic concert de guitarra.

Els artistes, en aquesta ocasió, van ser el nostre company de quart de primària, Pablo Ramírez, i el seu professor de guitarra, Octavio. Octavio forma part del conegut grup musical  Desiguales.

Per començar,  ens van  interpretar un parell de temes conjuntament. Ens va sorprendre el nostre company. Pablo toca molt bé la guitarra.

Després, Octavio va tocar  i cantar diversos temes dels seu grup. Tots ells ens van agradar molt.

A més a més, vam tindre la possibilitat de fer-li preguntes sobre la música en general, sobre l’instrument que toca i sobre el seu grup i la trajectòria que han seguit fins ara.  Ens va explicar les coses d’una manera  simpàtica i molt aclaridora.

Vam tindre molta sort i ens sentim molt afortunats,  perquè ens va interpretar  un tema nou que acaba de composar. Era una primícia i vam poder gaudir d’ell.

Per acabar, ens va agradar tant una de les cançons que havien interpretat els  dos junts,  que els vam demanar una repetició.

Vam aplaudir moltíssim. Va ser una molt bona manera d’acabar tot el treball que hem fet al voltant dels nostres artistes.

Gràcies Pablo! Gràcies Octavio!

No hay comentarios

may 21 2012

DE SENDERISME PER LA SERRA ESPADÀ.

 

Ahir,  divendres 18 de maig,  vam anar a visitar un raconet de la Serra Espadà. Volíem fer senderisme, però també volíem conéixer com és  el bosc mediterrani, perquè el segon cicle de primària hem coincidit i estem treballant aquest projecte en les dues classes.

I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, avui escriurem aquesta notícia d’una manera especial.

Per començar la ruta cal informar-se bé.  On estem?  Per on hem d’anar? Mirar els mapes és una bona mesura.

Comencem el recorregut visitant la Nevera d’Algimia d’Almonacid. Heu vist alguna vegada una nevera enmig d’una muntanya?  Ara ja no s’utilitzen però durant anys les persones han fet un gran us d’elles.

Alguns de nosaltres sabíem el que era una nevera, però escoltar unes explicacions per aprendre més no està gens malament.

Fins i tot a la muntanya és pot llegir. Els nostres companys havien escoltat atentament les  explicacions, però encara volien saber més i més.

Després d’esmorzar començava la vertadera ruta.  El Jinquer ens esperava. Ben aviat vam observar que la primavera ens anava a mostrar la seua millor cara.  Tot l’entorn estava molt verd,  ple de flors i fruits als  arbres.

Per tot el trajecte vam veure que hi havien moltes bassetes  que serveixen  per a que  els animalets  tinguen aigua  per beure.

Tots portàvem una bona marxa. La pista per la que anàvem  va resultar ser llarga, però no difícil.  Cadascú portava el seu ritme i a vegades ens reuníem per descansar o escoltar alguna explicació.

Una de les vegades vam parar  per a que ens explicaren que anàvem a passar per un lloc on hi havien abelles. Si passàvem tranquils, sense molestar-les, no ens farien res.  Així va ser, ni ens vam enterar que estaven allí.

Quan vam eixir de l’escola vam veure que el dia estava ennuvolat. A l’arribar allí vam comprovar que   en algunes zones era com una boirina que  cobria l’entorn. Alguns companys van decidir comprovar a que feia gust la boira.

I per fi, veiem el  despoblat del Jinquer,  el nostre objectiu.

Els més valents van voler arribar ràpidament agarrant una xicoteta senda.

A l’arribar al poble ens vam posar ràpidament a  investigar. Les cases estaven derruides, la vegetació s’havia apoderat de l’antic poble, que va ser abandonat després de la guerra civil. Entre totes les construccions ens va agradar molt l’església. No té sostre però conserva l’altar i ens va semblar molt bonic.

 

Fins al Jinquer ja havíem fet uns quants quilòmetres i sabíem que encara en quedaven uns quants més. Calia descansar i menjar un poc per recuperar forces.

Una estona després ja estàvem recuperats. Havíem agarrat  forces suficients per seguir el nostre trajecte. Des del Jinquer havíem de seguir la ruta fins al poble d’Alcudia de Veo. Havíem de seguir la pista fins un punt que l’abandonàvem i havíem de caminar per dintre del llit del riu Veo. El riu no portava ni gota d’aigua. I era divertit caminar per allí.

La veritat és que va ser un dia fantàstic. Vam gaudir de la companyia dels amics i amigues, vam fer exercici i vam aprendre molt. Segur que  en una altra ocasió repetiríem una ruta com aquesta.

Mireu els nostres guies quina cara de felicitat que fan, segur que ells també repetirien.

Famílies animeu-vos i sortiu a fer alguna ruta per la Serra Espadà. Val la pena!

 

Comentarios desactivados

mar 23 2012

LA NOSTRA FESTA

El passat divendres 9 de març, els alumnes de 3r i 4t de primària vam començar la Magdalena amb la nostra pròpia festa.

Per començar la festa vam fer una super mascletà amb globus. Va ser molt sorollosa i acolorida. Petar els globus és divertidíssim.

El nostre pregoner va ser l’avi de Marta Martín. Va ser pregoner de les festes de 2005 i ens va cantar el pregó de veritat. Ens va impressionar la manera tan emotiva de cantar  i per això el  vam aplaudir molt.

Després Enrique ” el tio canya” ens va ensenyar els instruments que ell mateix fabrica. Hi havia instruments molt diferents, tots ells fets amb materials naturals: canyes,  fustes, closques, caragols de mar…

Ens va sorprendre molt com ell i el nostre company Alonso tocaven la canya. La feien sonar molt bé.  En un moment van muntar una xicoteta orquestra que ens va agradar moltíssim.

La festa va continuar amb la col·laboració de Cesar, el pare d’Alonso, que ens va ensenyar a tots a ballar. Van començar ell i Marta Martín, companya de tercer, però vam acabar ballant tots els xiquets i xiquetes i alguns pares i mares. Ens faltava fins i tot lloc de tanta gent que volia ballar.

I per acabar la festa, vam fer un berenar magdalenero, en el que tots i totes vam col·laborar aportant alguna coseta bona per a compartir. Teniem coques dolces i salades, bunyols, figues albardaes, cacaus, tramussos, llonganisses… Va ser un berenar fantàstic.

Però el millor de tot és que vam compartir una vesprada amb les nostres famílies que no oblidarem.

I ara només ens queda dir MAGDALENA VITOL. Fins l’any que ve.

Comentarios desactivados

mar 07 2012

LA PINTORA I EL POETA

Recordeu que fa un temps us vam explicar que haviem treballat quadres de Mari Carmen Aldàs? Doncs fa unes dies ens va visitar acompanyada de Vicent Jaume Almela, poeta de la Castelló.

Mari Carmen i Vicent Jaume han treballat junts en diferents projectes i ens van presentar un parell de llibres que han fet junts: Perduda entre canyes i Aromes de la Plana.

Als alumnes de tercer i quart de primària ens va agradar molt rebre la seua visita i des d’aquí els volem agrair la seua participació en el nostre projecte. També volem agrair que Mari Carmen haja publicat al seu blog dues notícies fent referència al nostre treball i a la seua visita. Ací les podeu vore:

http://maricarmenaldas.blogspot.com/2012/02/visita-al-colegio-grans-i-menuts-del.html

http://maricarmenaldas.blogspot.com/2012/02/alumnos-de-3-y-4-de-primaria-del.html

I ací teniu una làmina que ens va regalar. Us agrada?

Comentarios desactivados

mar 05 2012

Taller de cuina

El tercer cicle de primària hem fet un taller de cuina en el qual hem elaborat rosquilletes de diferents sabos: xocolata, pipes, mallorquina, formatge i sèsam.

Per grups hem mesclat tots els ingredients. Després hem fet la massa i l’hem pastada després de que la massa reposara uns 30 mins. Aleshores ja hem pogut començar a fer les rosquilletes.

Una volta amb la forma feta, les hem dut a la cuina i les cuineres junt a Raúl Nieto, el cuiner que ha vingut a ensenyar-nos a fer les rosquilletes, les han cuïtes al forn.

Per la vesprada, les hem buscades i ens les hem menjades. Estaven boníssimes!!! Sense l’ajuda de Raúl Nieto que ha tingut molta paciència i es un magnífic cuiner, no ho podriem haver-ho fet.

Rosquilletes 6é on PhotoPeach

Rosquilletes a 5é on PhotoPeach

Un comentario

Sig »